QUITO, Equador — El president de l’Equador va destituir la legislatura dimecres en una mesura que prometia més turbulències al voltant d’un líder conservador que no ha pogut promulgar una agenda favorable a les empreses mentre el país sud-americà experimenta un augment alarmant de la delinqüència.
En dissoldre l’Assemblea Nacional, Guillermo Lasso va fer primer ús de l’opció nuclear de la presidència de l’Equador segons la constitució en conflictes amb el poder legislatiu. El seu primer pas va ser impulsar un paquet de retallades fiscals, però les crítiques van ser ràpides i es va presentar una apel·lació per aturar-lo hores després d’anunciar la seva decisió en un missatge televisiu en què acusava els legisladors de centrar-se “a desestabilitzar el govern”.
“Aquesta és la millor decisió possible”, va dir després de descriure la seva mesura com una manera de donar als equatorians “el poder de decidir el seu futur en les properes eleccions”.
Aleshores, soldats armats van envoltar l’Assemblea Nacional a la capital. Lasso havia estat tancat en un enfrontament amb legisladors que volien destituir-lo per no aturar un acord entre l’empresa estatal de transport de petroli i una empresa privada de petroliers, acusacions que nega.
Hores després, la presidenta del Consell Nacional Electoral, Diana Atamaint, va dir que el seu despatx fixarà la data de les properes eleccions en un termini màxim de set dies. Va anticipar que els equatorians anirien a les urnes per triar un nou president i una nova Assemblea en no més de 90 dies.
La decisió de Lasso de dimecres va impulsar el màxim dirigent militar de l’Equador a advertir que les forces armades reprimirien qualsevol violència.
El president semblava comptar amb el suport de les forces armades, però s’enfrontava a l’oposició dels indígenes equatorians. Les protestes de la poderosa Confederació de Nacionalitats Indígenes gairebé han paralitzat el país en els últims anys, i el líder del grup semblava indignat.
Lasso “va llançar un autogol d’estat covard amb l’ajuda de la policia i les forces armades, sense suport ciutadà”, va dir Leonidas Iza Salazar.
Lasso ara pot governar fins a sis mesos per decret sota la supervisió del Tribunal Constitucional de l’Equador.
Els legisladors havien acusat Lasso de no haver intervingut per rescindir un contracte entre l’empresa estatal de transport de petroli i una empresa privada de petroliers. Van argumentar que Lasso sabia que el contracte estava ple d’irregularitats i que costaria milions de pèrdues a l’estat.
Durant una sessió legislativa dimarts, Lasso va assenyalar que el contracte era anterior a la seva administració. També va dir que l’empresa estatal va experimentar pèrdues de 6 milions de dòlars l’any abans d’assumir el càrrec i que ha vist beneficis de 180 milions de dòlars sota el seu control, cosa que ha rebutjat com a fals.
Anomenada la “mort creuada” perquè escurça el mandat tant de l’assemblea com del president, l’opció de dissoldre el congrés i governar temporalment per decret es va establir a la constitució de l’Equador el 2008 com a mitjà per evitar períodes prolongats de paràlisi política.
La seva decisió es pot recórrer davant el Tribunal Constitucional, que tradicionalment ha trigat molt a resoldre qualsevol petició que rep. El Partit Socialcristià, que va donar suport als procediments d’impeachment, va presentar dimecres una petició argumentant que no hi ha motius per a la dissolució de l’Assemblea.
Després que Lasso anunciés la seva decisió, el cap del Comandament Conjunt de les Forces Armades, el general Nelson Proaño, va demanar als equatorians que mantinguin el respecte a la llei i va advertir que no es trenqui l’ordre constitucional mitjançant la violència.
Si esclata la violència, les forces armades i la policia “actuaran amb fermesa”, va dir.
Al veí Perú, els conflictes entre la legislatura liderada per l’oposició i el president també van provocar intents de destitució mútuament l’any passat. L’aleshores president Pedro Castillo va intentar dissoldre el Congrés i evitar la seva pròpia denúncia al desembre. Els legisladors ràpidament el van votar fora del poder i les forces de l’ordre el van arrestar, cosa que va provocar mesos de protestes mortals realitzades en la seva majoria per pobles indígenes i camperols.
El Consell Nacional Electoral té ara set dies per convocar eleccions presidencials i legislatives, que s’han de celebrar en un termini de 90 dies. Els elegits acabaran els mandats de Lasso i els legisladors que va destituir, que havien de finalitzar el maig del 2025. Lasso pot optar per presentar-se a les eleccions.
Lasso, un antic banquer, va ser escollit el 2021 i es va enfrontar des del principi amb una forta oposició a l’Assemblea Nacional de 137 membres. Es va defensar davant el Congrés aquest dimarts, insistint que no hi havia proves ni testimonis d’una mala conducta.
La diputada destituïda Paola Cabezas va dir a la cadena de televisió Ecuavisa que el seu partit, que va ser la principal força darrere del procés d’impeachment, “acatarà el decret”.
“Anem a casa… Aquesta és una oportunitat per a nosaltres per sortir d’aquesta crisi”, va dir.
Els poders de govern de Lasso són ara limitats. L’advocat constitucional Ismael Quintana ha explicat que el president només pot tractar temes econòmics i administratius, i el Tribunal Constitucional haurà d’aprovar les seves decisions.
Poc després de dissoldre l’Assemblea, Lasso va anunciar que va signar el seu primer decret d’urgència, reduint impostos a centenars de milers de famílies.
L’Equador ha experimentat un augment de la violència relacionada amb les drogues, incloses diverses massacres a les presons durant els últims dos anys. Els segrestos, l’extorsió i els petits delictes també estan en augment, cosa que enfada els equatorians de tot el país que consideren que el govern no ha fet prou per aturar-ho.
Will Freeman, becari d’estudis d’Amèrica Llatina al Consell de Relacions Exteriors, va dir que les protestes massives són probables en els propers dies.
“També és difícil imaginar que Lasso està fent aquest moviment sense el suport tàcit dels alts càrrecs de l’exèrcit”, va dir. “En el passat, les protestes s’han tornat destructives ràpidament i les forces de seguretat també han reprimit”.
El Departament d’Estat dels Estats Units en un comunicat va dir que recolza “les institucions i processos democràtics de l’Equador” i va instar “les institucions governamentals, la societat civil i els ciutadans a garantir que els processos democràtics es portin a terme en benefici” dels equatorians.
Garcia Cano va informar des de Ciutat de Mèxic. L’escriptora d’Associated Press Gisela Salomon va contribuir a aquest informe des de Miami.
Crèdits d’imatge: AP/Dolores Ochoa
