Dues decisions judicials representen una victòria per a les empreses d’Internet que s’enfronten al control sobre el contingut dels usuaris a les seves plataformes.
La Cort Suprema dels Estats Units ha lliurat un conjunt de victòries a les empreses d’Internet i de xarxes socials, dictaminant en contra o evitant les afirmacions que les empreses poden ser considerades responsables del contingut publicat als seus llocs.
Dijous, el tribunal va revocar per unanimitat una decisió del tribunal inferior que va permetre continuar un cas relacionat amb denúncies que Twitter i altres plataformes havien ajudat i instigat al grup armat ISIL (ISIS).
També dijous, el tribunal va tornar a enviar un cas similar contra Google a un tribunal inferior, sense voler intervenir.
Les sentències del tribunal són una victòria per a les empreses tecnològiques i de xarxes socials que s’han enfrontat a un escrutini creixent (i, en alguns casos, a qüestions de responsabilitat) pel seu paper en el seguiment del contingut generat pels usuaris.
La demanda contra Twitter, presentada pels familiars d’un home assassinat en un atemptat a una discoteca de l’ISIL el 2017 a Turquia, acusava les xarxes socials de no impedir que grups violents utilitzessin la plataforma.
En una opinió per a la majoria de 9-0, el jutge Clarence Thomas va escriure que els demandants del cas no podien assenyalar cap acte d’encoratjament, sol·licitud o assessorament d’atacs per part del gegant de les xarxes socials.
“Més aviat, representen essencialment els acusats com a espectadors, observant de manera passiva com ISIS (ISIL) portava a terme els seus nefastos plans”, va continuar. “Aquestes denúncies no indiquen una reclamació per assistència o participació culpables”.
L’administració de Biden havia expressat prèviament el seu suport a Twitter en el cas. Va afirmar que la Llei antiterrorista, la llei federal al centre del cas, no s’aplicava a “proporcionar ajuda generalitzada a una organització terrorista estrangera” sense connexió directa amb un atac.
No obstant això, els familiars nord-americans de Nawras Alassaf, un home jordà assassinat durant un atac de Cap d’Any en una discoteca d’Istanbul el 2017, havien demanat indemnització, argumentant que Twitter havia proporcionat “assistència substancial” a un “acte de terrorisme internacional”. L’atac havia deixat Alassaf i 38 més morts.
Beatriz Gonzalez i Jose Hernández, la mare i el padrastre de Nohemi Gonzalez, passen davant la Cort Suprema dels Estats Units (Arxiu: Tom Brenner/Reuters)
El segon cas dijous, enviat de nou a un tribunal inferior, va al·legar que el gegant tecnològic Google també va estar involucrat en un atac de l’ISIL, aquesta vegada a París el 2015.
Allà, una estudiant universitària nord-americana, Nohemi Gonzalez, de 23 anys, es trobava entre les 130 persones assassinades quan els agressors van atacar una sèrie de llocs amb bombes i armes de foc, com ara el teatre Bataclan i l’estadi nacional de França. González havia estat colpejat per un tret mentre estava assegut en un bistrot.
La família de González havia argumentat que Google, a través de la seva plataforma d’intercanvi de vídeos YouTube, havia proporcionat assistència il·legal a ISIL mitjançant la difusió dels seus materials.
Un tribunal inferior havia desestimat anteriorment el cas, que tenia com a objectiu reduir l’abast de les proteccions que s’oferien a les empreses d’Internet pel contingut publicat pels usuaris, en virtut d’una llei coneguda com a Secció 230 de la Llei de Decència en Comunicacions.
En una opinió no signada dijous, el Tribunal Suprem va declarar que hi havia poques proves que vinculen Google amb l’atac de París.
“Per tant, ens neguem a abordar l’aplicació de la secció 230 a una queixa que sembla indicar poca o cap reclamació plausible d’alleujament”, deia l’opinió.
El Tribunal Suprem havia escoltat arguments en ambdós casos al febrer, quan s’havien mostrat escèptics sobre els seus mèrits.