Warsame va perdre recentment el seu fill petit després d’arribar a un campament a Baidoa (Imatge: Jonathan Buckmaster)
Mentre els musulmans d’arreu del món celebraven el final del Ramadà el mes passat, el pare angoixat Warsame estava dol pel seu fill.
El seu nen de sis anys va morir durant l’Eid -un festival que marcava el tancament d’un mes de dejuni- poc després d’arribar a un campament de desplaçats a Baidoa, al sud-oest de Somàlia.
El nen feia quatre mesos que estava malalt amb una malaltia que li deixava les mans i els peus inflats, però es pensava que la fam li havia causat la mort.
Quan ens trobem, la família està elaborant un refugi improvisat a partir de branques i materials escombrats. Van arribar a aquest campament per a desplaçats interns (IDP) després de fugir de la sequera i de les dures sancions imposades per l’organització terrorista Al-Shabaab.
Warsame, de 45 anys, diu de la seva antiga casa: “En aquest districte no hi ha vida per a nosaltres. No hi ha esperança que pugui veure perquè les nostres vides s’han perdut completament. No tenim fons i comptem amb el que comparteixen els nostres veïns. Si puc trobar feina, potser això millorarà les nostres vides”.
LLEGIR MÉS: La vida del nadó de dos dies de Suldhano ja està deteriorada per la crisi de fam a Somàlia
Centenars de milers de persones viuen en refugis amb cúpula als camps de desplaçats interns de Baidoa (Imatge: Jonathan Buckmaster)
Quan l’atenció del món s’ha desviat cap a la guerra civil al Sudan, s’està produint una catàstrofe humanitària a Somàlia. Es creu que vuit milions de persones a Somàlia pateixen escassetat d’aliments, inclosos 5,1 milions de nens.
Més de 600.000 somalis han acabat aquí a Baidoa després d’abandonar terres delmades per cinc estacions de pluges fallides.
El canvi climàtic, l’augment dels preus de les matèries primeres a causa de la guerra a Ucraïna i el conflicte han creat una tempesta perfecta. El país ha suportat dècades d’inestabilitat política i violència per part de grups de milícies, així com la fricció entre els clans.
El conflicte en curs ha erosionat la resiliència de les comunitats i ha impedit que l’ajuda humanitària arribi a les zones rurals més vulnerables. Al-Shabaab, una organització afiliada a Al-Qaida, controla grans extensions del centre i el sud de Somàlia.
Warsame, el nom del qual hem canviat per protegir la seva identitat, diu que el grup va restringir severament el transport i les importacions d’aliments a la seva ciutat natal, fet que va fer pujar el preu dels aliments. Una bossa d’1 kg d’arròs costa gairebé el doble allà que aquí a Baidoa, explica.
La vida és dura als campaments. Els residents reuneixen el que poden per sobreviure (Imatge: Jonathan Buckmaster)
En un altre camp de desplaçats interns, Abdi, de 41 anys, viu amb por després d’haver escapat amb prou feines d’un bastió d’Al-Shabaab.
Ens diu: “La sequera i Al-Shabaab em van portar aquí. Al-Shabaab va intentar reclutar-me, em vaig negar i vaig estar detingut durant 47 dies. Em van posar en un sac i em van posar sota l’aigua, en un riu, per intentar que accepti les seves peticions”.
Abdi, el nom del qual també s’ha canviat, diu que el calvari només va acabar quan el seu antic professor, que n’era membre, va intervenir. Els seus captors es van convèncer perquè l’alliberessin, però li van dir: “Si et veiem, et matarem”.
La família d’Abdi va reunir prou diners per a un vol a Mogadiscio. Va fer el seu camí cap a Baidoa, mentre la seva dona i els set fills anaven en cotxe.
Assegut dins del robust refugi que els va construir, Abdi diu que la vida al campament és “insoportable”, però almenys la gent es manté unida. Afegeix: “Aquí tothom està afectat per la sequera. Tots estem patint, així que ens recolzem els uns als altres.
“Abans depeníem de les granges i les granges depenen de la pluja, si no cauen no podem sobreviure.
“L’altra cosa és que abans de sembrar la teva granja, has de pagar a Al Shabaab 150 dòlars (120 £). El meu pare ara està a la presó perquè no podia pagar”.
La periodista Hanna va visitar els camps de desplaçats a Baidoa (Imatge: Jonathan Buckmaster)
Abdi diu que encara rep amenaces dels seus atormentadors. “Em truquen o envien missatges dient-me que m’he d’unir.
“Pensen que la gent que és aquí és ‘no creient’ perquè estem treballant amb el govern i les organitzacions humanitàries. Diuen que un dia vindran i ens mataran. De vegades, quan tinc por, vaig i em quedo a prop de la comissaria.
“De tornada a casa, la meva vida estava amenaçada però estava amb tota la meva família. La meva seguretat aquí és millor, però estava més feliç a casa”.
Al-Shabaab ha estat expulsat de les principals ciutats, inclosa Baidoa, però regularment fa atacs. L’amenaça significa que els moviments de les organitzacions d’ajuda sovint es limiten a zones més segures.
Sarah Njeri, professora d’humanitarisme i desenvolupament a la Universitat SOAS de Londres, explica que l’ajuda sovint és vista com un haram -prohibit- per aquests extremistes islàmics.
Ella diu: “El 2010, fins i tot amb la declaració de la fam, algunes agències van ser expulsades pels grups de milícies, especialment les organitzacions d’ajuda occidentals”.
Els conflictes i el canvi climàtic han tingut un efecte perjudicial en la resiliència de les comunitats, afegeix la senyora Njeri. Ella diu: “El conflicte en curs ha fet que la gent emigrés, que vagi a Kenya o altres països veïns.
“La majoria de les persones que marxaran seran els homes i les dones sanes, que són els que treballen a les granges o fan ramaderia.
“El que et queda és una comunitat que no és tan resistent. Això vol dir que encara que miraculosament hi hagués pluges i la gent pogués començar a llaurar i cuidar el bestiar, es torna molt difícil”.
La sequera té un efecte ondulatori. La ramaderia és el pilar de l’economia somali i també té un paper clau en el sistema jurídic tradicional del dret consuetudinari, sovint utilitzat pels clans per resoldre disputes. Si no es pot acordar una compensació en forma de bestiar, això pot desencadenar més enfrontaments.
La senyora Njeri diu que tots aquests reptes -el canvi climàtic, la sequera, la influència de les milícies- s’han d’abordar si les comunitats es recuperen.
Afegeix: “A menys que s’estableixi un enfocament integrat, no crec que hi hagi cap progrés pel que fa a proporcionar a les comunitats resiliència o oportunitats per recuperar-se de la sequera”.
Save the Children va tractar més de 50.000 nens per desnutrició a Somàlia l’any passat. Podeu obtenir més informació sobre el treball de l’entitat benèfica aquí.