Les tombes desaparegudes i els lectors trobats són només dues de les moltes preocupacions amb les quals s’han hagut d’enfrontar els escriptors delegats al II Festival del Llibre de Bikol. La celebració d’una setmana i més de l’escriptura i la lectura va començar amb un homenatge a un educador, amb algunes de les cerimònies que van portar els escriptors i els representants de la National Book Development Board als cementiris o llocs commemoratius.
Però hi ha un altre tema que els escriptors i els educadors han d’enfrontar-se i això té a veure amb les estadístiques sobre lectura i alfabetització. Després de l’estudi d’Unicef, menys del 15 per cent dels escolars del país poden llegir textos senzills. L’estudi cita el tancament de l’escola durant la pandèmia com a motiu d’aquesta tristesa actuació. L’última avaluació de l’Unicef també esmenta la taxa de pobresa d’aprenentatge que registra més del 85 per cent, un fenomen descrit més com la proporció de nens de 10 anys que no poden llegir històries senzilles. Aquesta habilitat lectora també connota habilitat de comprensió.
L’enquadrament pandèmic dels tristes números reflectits per aquells informes va suavitzar les realitats sobre nosaltres com a arxipèlag de lectors o, en aquest cas, no lectors. A partir d’aquí, és més fàcil extrapolar com som a la vida quotidiana, demostrar la nostra capacitat de pensar i, d’aquesta manera, de prendre decisions. A partir d’aquí, una celebració sobre la lectura i, enrere, l’escriptura adquireix un to quixotec i idealista, però no necessàriament un exercici sense esperança.
Sense voler-ho, nosaltres mateixos en aquest moviment que hi ha darrere dels festivals de llibres en realitat no som més com a professors que guerrers que s’enfronten a camps on portem les nostres idees i ideals sobre la lectura de literatures.
La celebració comporta donacions de llibres. Molt senzill: vols que la gent llegeix i després regalar llibres a la gent perquè llegeix. Voleu que els joves llegeixin i, a continuació, proporcioneu aquests materials per llegir. Voleu que els nens coneguin què són els llibres i quins mons esplèndids poden visitar i experimentar, i després estudien quines coses bones haurien de llegir aquests nens. I produïu aquells llibres adequats per a les seves edats o prou convincents perquè els agradi llegir. El NBDB Book Nook, un dels seus projectes emblemàtics, té com a objectiu portar llibres escrits per escriptors filipins a llocs o llocs que no solen ser atès per editorials o llibreries.
En el segon festival del llibre, l’edició Bikol, hi ha escriptors i editors que s’enfronten amb materials encara que només siguin per donar-los forma als nens, en particular. Ani Almario, per exemple, l’educadora i dona que hi ha darrere de Adarna House, l’editorial pionera de llibres infantils, és tan concreta amb la seva visió, que opta per parlar de l’edat fosca de la lectura durant el confinament provocat per la Covid-19.
Si la lectura és aquí, les llengües poden quedar molt enrere? O el problema de les llengües?
El Festival del Llibre de Bikol tracta les llengües a través del trope d’un viatge. Els escriptors gairebé com els narradors itinerants recorren el llarg (limitat com això és actualment) per explicar les històries d’aquells que també tracten les virtuts de les llengües. I quines són les virtuts de les llengües sinó en l’encant de relacionar-les amb altres llengües a través de les traduccions. Dos dels nostres destacats traductors presenten el festival: el poeta multipremiat Marne Kilates i Danton Remoto, que, fora dels seus èxits en literatura, és conegut per la seva defensa sota la LGBTQIA+. Comparteixen les seves múltiples experiències amb “dakit-taramon” (lit. transferència de la parla) mentre persisteixen a mirar els idiomes, imaginats i reimaginats.
La traducció no ha de quedar-se al nivell del pensament. El festival destacarà llibres en diferents idiomes i llibres traduïts de l’anglès a altres idiomes filipins. Delfin Fresnosa, el Sorsoganon la tomba del qual es va trobar a temps per a l’homenatge que se li va fer l’any passat, tornarà a estar en el punt de mira mentre les seves històries es tradueixen de l’anglès original al filipí i al bikol. Els traductors —o interlocutors— de Fresnosa són Jun Dio, advocat i cineasta, i Juan Escandor, un gran periodista. Tots dos són Sorsoganons.
L’art i la disciplina de la traducció encaixen en històries de paraules i llengües. Durant el festival es posa en marxa una obra important. Aquest és el diccionari ben conegut pels estudiosos de les societats i cultures bikol, el Vocabulario de la Lengua Bicol de Marcos de Lisboa, monumental en molts aspectes, des del seu pes físic fins als esforços generacionals fets en la producció d’aquesta obra. Evelyn Caldera Soriano, descendent dels patriotes arejoles de la revolució del segle XIX, va treballar en el que havia començat la seva mare Leticia, que és una traducció a l’anglès del diccionari en què sobreviuen aquelles paraules molt abans que la colonització n’hagués alterat molts dels conceptes.
La lectura (i l’escriptura), és clar, amb els seus problemes i possibilitats, no existeix en el buit. L’economia i les tecnologies, entre molts altres factors, tenen efectes en aquestes activitats humanes. Nick Pichay, un altre advocat de l’equip d’escriptors d’aquest any, parla sobre drets d’autor, xarxes socials, ètica i sindicats d’escriptors. Són elements que contraresten la llibertat que atribuïm al desenvolupament de les arts i les literatures. Roland Tolentino, un antic degà i un prolífic escriptor els escrits del qual sempre estan a la cúspide dels trastorns de tota mena de comunitats, s’ha encarregat d’abordar els temes de la literatura i la intel·ligència artificial.
Com en el primer Festival del Llibre de Bikol, l’acte de llegir sempre ha estat indissociablement lligat a les tradicions de producció dels materials per llegir. Els escriptors que han estat pioners en els moviments literaris ja sigui en la persona d’un bisbe, Mons. Teotimo Pacis, que va gestionar la traducció de la Bíblia i del Missal catòlic romà, o en la beca de Ma. Lilia F. Realubit, la missió de la qual era recuperar els materials no anunciats de les perifèries, són recordats i homenatjats. n
